Puc dir on era la tarda del 8 de novembre de 2012, però no què vaig dinar ahir. Dic amb certesa que era al TEDx que es realitzava a Reus per primer cop. Puc dir que posava els dos peus alhora dins del mil·leni de les càbales de Calvino, Wurman i fins i tot Maeda -entre altres ments complexes que generoses d’experiència, coneixement i idees.
D’alguna manera dic que aquest mil·leni és, com a mínim, de l’Italo Calvino de les Lezioni americane, un cicle de conferències a l’entorn de la literatura que havia de fer a Harvard el 1985 i que una mort (infal·lible) li va impedir de dir. Però no d’escriure. De sis, cinc: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. La sisena havia de ser la consistència.
Dic que somric cada cop que me’l trobo referenciat en una bibliografia. Com vaig somriure amb John Maeda, que el cita al seu elogi de la senzillesa The Laws of Simplicity (2006). John Maeda va realitzar una conferència al TED Talks al març de 2007: Designing for simplicity. TED, una iniciativa (1984) de Richard Saul Wurman a l’entorn de la potentíssima convergència entre la tecnologia, l’entreteniment i el disseny, per exemple, com ho va ser un llibre.
Dic que, justament després de 29 anys, aquella iniciativa s’ha anat fent múltiple, visible, exacta, ràpida, lleugera. I consistent. I senzilla (de rebre). En aparença. La senzillesa té cura de la complexitat. La senzillesa no és simple. Dic que somric cada cop que em trobo aquell Calvino d’unes conferències mai dites. Dic que el TED me fa somriure. I dic que sé on era el 8 de novembre de 2012 perquè el somriure em va durar molts dies.
Sita Serradell