Des que tinc ús de raó sempre m’he guiat pels impulsos interiors que m’han portat a fer el que faig i a ser qui sóc avui en dia. Sovint l’impediment amb què em trobava de jovenet era el del qüestionament de “per què” insistia a fer una cosa tan estranya, quan hi havien moltes altres coses normals a fer.
Bé, aquesta intuïció que em va guiar a trobar el meu camí forma part de totes aquelles coses que són immaterials i intangibles, i que són complexes d’explicar, però que solen acabar donant molt sentit vital a l’existència d’un individu.
La història que vinc a contar no és només la meva història, és a la vegada un somni comú fet realitat, que parteix del conjunt de moltes històries de molta gent que, com jo mateix en el seu dia, van dedicar-se a allò que realment sentien tot i els obstacles socials trobats.
Aquesta necessitat de comunicar ballant s’ha convertit en un esdeveniment que es desenvolupa des de fa 10 anys a un dels llocs mes inhòspits i impensables per fer aquest tipus d’activitat, donant lloc ara a un dels Festivals més desitjats entre els professionals de les arts escèniques d’arreu del món: el Festival Deltebre Dansa.