És parlar del TEDxReus i se m’aboquen records que em provoquen una esgarrifança al cos i una humitat als ulls. M’explico, era un 8 de novembre de 2012, dijous concretament, i quarts de sis per a ser més precisos, que em disposava a escoltar una nova ponència del TEDxReus en l’immillorable emplaçament del Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. Sobre l’escenari, Marta Capdevila, totalment desconeguda per a mi fins aquell moment. Les seves primeres dificultoses però clarividents paraules ja em van “tocar”, hola em dic Marta i vaig néixer sorda profunda, tinc quatre fills i un d’ells es diu Marcel i va néixer amb una sordesa profunda com la meva.
Marta Capdevila pocs minuts abans de la ponència a TEDxReus 2012
A partir d’aquí va seguir una història d’amor, de família, de superació i dedicació explicada des de la més inusual senzillesa i amb un únic i potent objectiu, la comunicació amb el seu fill, va ser el que em va captivar i em va emocionar, removent-me sentiments que en aquell lloc i en aquella hora no tenia previsió que es remoguessin. Sospito que no vaig ser l’únic; l’ambient tenia una càrrega emocional que podia palpar-se; mentre la Marta filava el seu discurs, els afortunats que allí érem se’ns removien les consciències i ens deixàvem portar per un discurs amb una gran naturalitat que ens induïa i ens immobilitzava sota l’estel de vuit puntes de Lluís Domènech i Montaner.
La frase va ser sords profunds, però hi sentim i parlem, res a dir, senzillament tota una declaració d’intencions.
En part, el TEDx és això, petites històries i vivències explicades per persones que són capaces de generar complicitats al voltant d’un tema que en la majoria de vegades acaba provocant reflexions interiors. Aprenentatges, vivències i emocions que generen estones durant les quals compartir coneixement de forma desinteressada per posar-lo al servei dels altres es converteix en la seva raó de ser.
Evidentment, davant d’una iniciativa com aquesta, jo m’hi apunto!!
Albert Pàmies