Ponents

Albert Bosch

Albert Bosch

Sant Joan de les Abadesses 1966

És emprenedor de professió i aventurer de vocació. L’Albert ha participat al Dakar en 8 ocasions, ha completat el Projecte 7 Cims (consistent en escalar els cims més alts de cada continent), és el primer català que arriba al Pol Sud caminant des de la costa antàrtica i ha fet més de 100 curses de diferents disciplines d’esports extrems. Bosch s’autodefineix com un apassionat de l’emprenedoria i de l’esport i de totes aquelles aventures que comportin un cert repte personal. Multi aventurer -ja que no es dedica a cap especialitat esportiva en concret-, els seus punts forts són la capacitat estratègica, la resistència física i mental, la perseverança i la capacitat de reacció en situacions crítiques.

Esperit d’Aventura: Els 7 reptes de l’emprenedor és el títol del primer llibre d’Albert Bosch i que està a les llibreries des d’octubre del 2010. El llibre és una reflexió sobre el fet empresarial assimilat a una veritable aventura.

El llibre proposa una actitud emprenedora davant la vida en general, afrontant situacions plenes d’oportunitats, fracassos, incerteses o èxits, semblants als què s’han d’enfrontar els veritables aventurers.

Albert Om

Albert Om

Taradell, 1966

Periodista, ha treballat en premsa, ràdio i televisió.

Llicenciat en Ciències de la Informació, dirigeix des de fa tres temporades a TV3 el programa El convidat, premi Ondas 2011. Durant 10 anys (2000-2009) va dirigir i presentar un magazine diari, primer a la ràdio (L’hora del pati, Rac 1) i després a la televisió (El Club, TV3).

Autor dels llibres El nom del porc, premi Pere Quart d’humor i sàtira 1997, i Els veïns de dalt (2000).

Des del 2010, també és fundador i conseller editorial del diari Ara.

David Miret

David Miret

Vilafranca del Penedès 1970

És casteller i músic. Cap de colla dels Castellers de Vilafranca entre 2007 i 2011 i director de l’Escola Municipal de Música de Vilafranca.

Va ser el guanyador del Premi Català de l’Any del 2010, per la gran temporada realitzada amb la colla castellera Castellers de Vilafranca, ja que entre d’altre mèrits es va descarregar per primera vegada el 2 de 8 sense folre. El 2002 va rebre el Premi Casteller Soca-rel, una distinció i reconeixement als castellers implicats en el “funcionament institucional i en la dinamització de les diverses activitats de l’entitat” dels Castellers de Vilafranca.

Eudald Carbonell

Eudald Carbonell

Ribes de Freser 1953

És doctor en Geologia del Quaternari i en història. Ha cursat estudis a Girona, Barcelona i París. Des del 1999 és catedràtic de Prehistòria de la URV i actualment és Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari i Director de l’ Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
A Girona, va ser membre de l’Associació Arqueològica de Girona, on conjuntament amb en Josep Canal i Roquet, van contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la Península Ibèrica.

Les seves fites científiques més destacades són la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la Península Ibèrica. Aquestes línies de treball l’han portat a desenvolupar un programa d’investigació transdisciplinar a Atapuerca, d’on és codirector des del 1991.

Els treballs a Atapuerca han enriquit t el coneixement científic sobre la prehistòria i la paleoantropologia, especialment pel que fa a l’evolució de la tecnologia lítica que s’està trobant a Atapuerca. També cal destacar la descoberta de l‘Homo antecessor, una nova espècie d’homínid que va sortir del continent africà cap a Europa fa sobre uns 800.000 anys.

Un dels eixos actuals de la seva recerca prova de comprendre la raó d’aquestes migracions i d’explicar-les en termes de comportament tecnològic en comptes de prioritzar factors climàtics o biològics, tal com s’ha fet tradicionalment. Carbonell planteja la selecció tècnica com a mecanisme de l’evolució del comportament humà.
El 1997 va rebre el premi Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica com a membre de l’Equipo de Investigación de Atapuerca, el 2000 la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat, i el 2009 el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica. És membre del Capítol Español del Club de Roma.
Durant dues temporades (2010 i 2012) va coprotagonitzar la sèrie Sota terra de TV3.

Gabriel Ferraté

Gabriel Ferraté

Reus 1932

És Enginyer Industrial i Pèrit Agrícola. Ha estat Catedràtic d’Automàtica i Robòtica de la UPC, actualment emèrit; universitat de la qual va ser Rector des del 1972 al 1976.

Actualment és President de l’Institut Cerdà i va ser President del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya, així com de la Fundació “Socrates Educa”.

Va ser el Rector fundador de la UOC, Director General de Política Científica i Director General de Universidades e Investigación del Gobierno España. Ha estat també Vicepresident de la Comissió Interdepartamental d’Investigació e Innovació Tecnològica de la Generalitat, President de la Fundació Barcelona Centre de Disseny, Vicepresident de la Junta Directiva del ICDE –Internacional Council for Open and Distance Education i Assessor del Govern d’España i de la Comissió Europea en termes de Societat de la Informació i membre de la Comissió d’Educació Superior del Consell d’Europa.

Es membre de l’Institut d’Estudis Catalans; de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Real Academia de Ingeniería de España.

Té la medalla Narcís Monturiol, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’or de la Ciutat de Barcelona. Està en possessió de la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio i de la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil de l’estat espanyol. És Oficial de la Ordre des Palmes Académiques de l’estat francès, té la medalla Konstanti E. Ciolkovskij de la Federació de Cosmonàutica de la URSS, la Medalla de Honor al fomento de la invención de la Fundación García Cabrerizo, així com el Prize of Excellence del ICDE.

Imma Marín

Imma Marin

Barcelona 1957

Va estudiar magisteri a la UAB i de seguida va tenir clar que es dedicaria a l’educació no formal. La infància i l’educació la van atraure des de petita, però quan va descobrir el joc i l’esbarjo, la seva manera d’entendre l’educació va canviar. Al Bellvitge, va fundar la que seria la seva primera ludoteca i una de les primeres del país.

La seva experiència en l’educació en el lleure, juntament amb la seva experiència com a mare de tres fills, fa que descobreixi la veritable dimensió del joc, i a partir d’aquell moment s’especialitza en l’educació i comunicació a través del joc, les joguines, els videojocs i el disseny d’espais de joc i continguts lúdics, aplicats tant en el món educatiu com en el de la empresa.

El 1995 emprèn un projecte d’empresa fonamentada en la consultoria i el desenvolupament de projectes entorn de l’educació i la comunicació a través del joc i l’activitat lúdica (MARINVA Joc i Educació). Des de Marinva, més enllà del món de l’educació, aplica la teoria del joc i les mecàniques lúdiques en projectes a l’entorn del marketing i les organitzacions (gamificació).

És presidenta de l’Associació del Dret de la Infància al Joc (IPA Spain) i sòcia-fundadora i presidenta d’ATZAR (Associació de Ludotecàries/is i Ludoteques de Catalunya). És Assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, membre del Observatorio del Juego Infantil d’Espanya, membre del Consell Assessor d’ABACUS Cooperativa i Secretària de la Junta Directiva de l’Associació Kid Cluster de Catalunya.

Mar Camacho

Mar Camacho

Tarragona 1970

És doctora en Tecnologia Educativa. Docent i investigadora al Departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació de la URV i membre des de 2001 del grup d’Investigació de Tecnologia Educativa de la mateixa universitat Arget. Actualment imparteix classes i cursos en diferents programes de Màster, Doctorat i Postgrau relacionats amb la Tecnologia Educativa. Autora de diverses publicacions sobre l’ús de les TIC en els processos d’aprenentatge, l’ús de la Web 2.0 i les seves eines i recursos per a la docència i sobre l’ús i aplicació del Mobile Learning i les tecnologies emergents com a eines que ens ajuden a transformar , enriquir i ampliar l’experiència de l’aprendre.

Durant els darrers anys, na Mar Camacho ha estat treballant en projectes d’investigació sobre metodologies docents i les TIC, el disseny i desenvolupament de cursos de formació del professorat i, bàsicament, en l’ús d’eines mòbils destinades a millorar els processos d’aprenentatge, incloent l’ús de podcasts com a eina per facilitar l’adquisició de la competència oral i comunicativa per promoure la diversitat a l’Europa multicultural.

Actualment es troba treballant en diferents projectes que es desenvolupen en el marc del Mobile Learning i altres tecnologies emergents com el Game-based learning i l’aprenentatge en metaversos i mons 3D. En els últims anys ha participat activament en seminaris, taules rodones i conferències com ONLINE EDUCA BERLIN, ED-MEDIA, EDUTEC, MOBILE IADIS, EDEN, ECER, PLE CONFERENCE, E-Challenges, SCOPEO …

Xavier Guix

Xavier Guix

Sant Boi de Llobregat 1960

És psicòleg i escriptor. Desprès d’estudiar la carrera de psicologia ha realitzat formacions en Programació Neurolingüística a l’Institut Gestalt de Barcelona.

A l’inici dels anys 80, en plena joventut, va col·laborar en ràdio pirates, com Ràdio Sant Boi i en mitjans de comunicació escrita, com el Baix Llobregat. L’any 1983 creà una companyia teatral anomenada Tutti-Teatre, que posteriorment va esdevenir Guix i Murga, i entra a la Cadena-13 de ràdio. Durant 20 anys ha treballat a la ràdio (Campi qui dormi, Els frescos del dia), televisió (3 pics i repicó; Un, dos, tres…) i teatre (Boeing-Boeing, Piano-Piano, Masclistes…).

L’any 1992 en Xavier Guix reenfoca la seva carrera professional i aprofita els seus dots de comunicador per a convertir-se en formador i divulgador. Forma part de la plantilla de professors d’EADA, de AULA L3 associada a la Universitat de Vic i en diferents màsters de creixement personal a la UB i en diversos instituts i fundacions (Fundación Tomillo, Cerna-coaching and research, Espai sinàptic, Institut d’ecologia emocional).

Avui en dia dedica el seu temps a la formació, al creixement personal i a la feina mitjançant la teràpia, tant individual com en grup. Ha publicat 10 llibres i ha col·laborat amb altres autors. En la seva tasca divulgativa col·labora amb diferents mitjans de comunicació (El País Semanal, TV3, Catalunya Ràdio, Rac1 i 8tv).

Cristóbal Colón Palasí

Cristóbal Colón Palasí

Zuera, Saragossa 1949

És fundador i president de La Fageda. És psicòleg clínic per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en direcció d’empreses per IESE.

Abans de crear la cooperativa La Fageda Colón va treballar a diferents hospitals psiquiàtrics de l’Aragó i Catalunya. És cofundador de Sinergrup, associació de centres  especials de treball i del grup cooperatiu Clade. La fundació Schwab, de Ginebra, el va nomenar l’any 2005 primer emprenedor social a l’Estat. Assessora nombrosos projectes empresarials a diferents punts de la geografia espanyola.

L’any 1982 funda La Fageda a Olot, creant una cooperativa amb 14 interns i un altre psicòleg que, com ell, havien deixat l’hospital psiquiàtric de Girona amb la intenció de muntar una empresa.

30 anys després, La Fageda ha esdevingut el tercer fabricant de iogurts de Catalunya i ha adquirit una enorme notorietat, tant entre empreses com entre consumidors. Però sobretot, en aquests anys La Fageda ha resolt la problemàtica per la qual va néixer: dóna feina i habitatge a les persones adultes de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica.

Xavier Fabra

Xavier Fabra

Valls 1963

És fill d’una gran mare cuinera que li va saber transmetre el bon paladar, el bon fer entre fogons i l’univers de la cuina casolana dels sabors, les olors i les textures. En Xavier és també un autodidacta que en la seva trajectòria ha sabut trobar i triar a grans mestres, que han deixat l’empremta dels àpats fets a consciència i amb passió.

Reconeix que ha aconseguit realitzar-se com a persona i com a cuiner, gaudint i vivint el seu entusiasme per la creació culinària, la recerca, la troballa de bons productes i el transfons humà que envolta aquesta experiència: la col·laboració amb pagesos, productors i amants del bon menjar, les llargues sobretaules, els bons consells del tipus: “vés allà que s’hi menja molt bé”…

En Xavier és propietari i xef de la Quinta Forca, un petit restaurant de la pedania de Casafort, a Nulles, distingit per l’associació Slow Food com a restaurant de Km0.

Xesco Espar

Xesco Espar

Barcelona 1963

Entrenador, professor universitari i comunicador,  Xesco Espar ha fet de la seva capacitat de comunicació l’eina per a transportar a la societat un missatge d’inspiració per a que les persones creguin més en elles mateixes.

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport  a la Universitat de Barcelona, Màster en Psicologia de l’Aprenentatge  i Màster en Alt Rendiment en els Esports Col·lectius després de la seva carrera esportiva va orientar la seva tasca cap a accions de suport i de coach per a entrenadors i gestors d’equips.

Ha desenvolupat la seva carrera esportiva al FC Barcelona, on jugà a les categories inferiors i una temporades al primer equip. Com a jugador guanyà la Recopa d’Europa i la Copa del Rei la temporada 1984-85.

Inicià la seva carrera com entrenador a l’equip juvenil del Barça des de 1985 a 1991. Posteriorment entrenà a l’equip júnior entre 1991 i 1997. Aquest darrer any ingressà al primer equip com a preparador físic i ajudant de l’entrenador Valero Rivera. L’any 2004 Xesco esdevingué primer entrenador del club. En la seva primera temporada al club guanyà la setena Copa d’Europa per a la secció.

Ha estat professor de l’INEFC de Barcelona durant 13 anys (1991-2004) i professor de l’Escola d’Entrenadors de la Federació Espanyola d’Handbol des de 1990.

Marta Capdevila

Marta Capdevila

Em dic Marta i vaig néixer sorda profunda. En saber-ho els meus pares van triar el llenguatge que utilitzaria jo per comunicar-me amb ells i amb tothom. I jo, vaig aprendre a parlar i a escoltar llegint els llavis.
Estic casada amb un noi oient i tenim quatre fills, un d’ells, en Marcel, va néixer amb una sordesa profunda, com la meva.

Aleshores, vam triar el llenguatge que utilitzaria el nostre fill per a comunicar-se amb nosaltres i amb tothom. I ell, ha après a parlar i a escoltar amb molta més facilitat, gràcies als nous progressos tecnològics i mèdics.

M’agrada explicar la meva experiència i la del meu fill, de vuit anys, si pot ajudar als qui neixen sords com nosaltres.

La Marta Capdevila va estudiar disseny d’estampació de roba a l’Escola Massana i actualment és il·lustradora. Ha escrit i ha il·lustrat el llibre “Sords profunds. Però hi sentim i parlem !” on comparteix la seva experiència com a mare d’un nen sord.

Música

Pau Terol

Pau Terol

Reus, 1982

Té estudis d’improvisació i piano Jazz a “l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i és llicenciat Magna Cum Laude en Piano Performance per la universitat “Berklee College of Music” de Boston,

Ha actuat en diferents festivals de jazz, cicles de música i temporades estables de sales de concerts de Catalunya. Actualment lidera les seves formacions estables “Pau Terol Trio” i “Pau Terol Piano Solo” i forma part com a acompanyant de les formacions “Boogaloo Stompers Sextet” i “Soul Machine”. Ha compartit escenari amb músics com Javier Colina, Horacio Fumero, els guitarristes Ximo Tébar i Dave Mitchell, els bateries Esteve Pi i David Xirgu, i la cantant de blues nord-americana Lotti Lewis, entre d’altres.

Té editat el disc “Night Dancers” amb el grup Paolo Lattanzi Quartet i és co-autor del llibre biogràfic “Jaume Juan Magriñà, cor de jazz”.

Aula de sons

L’Aula de Sons

Neix fa 15 anys com un projecte educatiu en el marc dels instruments tradicionals: la gralla, el timbal, la tarota, el flabiol i el tamborí, el sac de gemecs i l’acordió diatònic.

L’Aula de Sons organitza cursos de música tradicional, colònies de música tradicional, camp de treball, el Tastet, jornades d’intercanvi i estudi al voltant de la música tradicional, trobades d’escoles de música tradicional i tallers de música tradicional a les escoles. També dóna suport a enregistraments musicals i a
l’edició de publicacions.

L’Aula de Sons ofereix un itinerari acadèmic de caràcter associatiu a aquells alumnes que volen participar de la cultura tradicional, acompanyant gegants, castells, diables, etc., i alhora ajuda també als alumnes que volen cursar estudis superiors a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) preparant-ne la prova d’accés.

L’Aula de Sons també impulsa i col·labora amb Quatre40, una societat de representació i management de músics tradicionals.

Tast

Slow Food Tarraco

Slow Food Tarraco

És un col·lectiu d’uns 40 pagesos, elaboradors d’aliments, restauradors i amants de la bona cuina que des de fa uns mesos treballen plegats per produir i elaborar productes de qualitat seguint tres paràmetres:

  • Bo: buscant i preservant aromes, textures que enriqueixen l’experiència de l’àpat.
  • Net: elaborant productes ecològics lliures de tansgèncis i de tractaments químics.
  • Just: eliminant els intermediaris i pagant al productor el preu just.

Aquest col·lectiu treballa per difondre les bones pràctiques per al consum responsable: estén el perfil d’un consumidor que coneix el producte, respecta i valora el paisatge, que incorpora en els seus hàbits de consum la defensa activa de la biodiversitat.

En aquesta edicó de TEDxReus el Col·lectiu Slow Food Tarraco ens acompanyarà. Seguint els seus fonaments farem un petit pica-pica en el qual descobrirem gustos i aromes de grans productes de temporada, experimentarem un cuina fortament compromesa amb un consum responsable i absolutament necessari per a un segle XXI econòmica i socialment intel·ligent.

Vidbertus

Celler Vidbertus

Albert Rovira és al capdavant de Vidbertus, un dels cellers que neix al celler de viveristes de Barberà de la Conca i que des del maig de 2012 comercialitza tres vins dins la D.O Conca de Barberà. L’Albert és responsable de sistemes sanitaris, anàlisis microbiològics i cellerista i des del seu celler defensa una activitat agrícola compromesa amb la sostenibilitat de les varietats autòctones.

El celler de viveristes un model d’emprenedoria

Després de molts anys en desús les instal·lacions de l’antiga Cooperativa agrícola de Barberà de la Conca s’han arranjat i equipat per instal·lar-hi el primer Viver d’Empreses Vitivinícoles que s’ha implantat mai a l’Estat.

El Viver està destinat a persones emprenedores que vulguin desenvolupar un projecte empresarial d’una manera singular i minimitzant riscos. Les instal·lacions compten amb tota la maquinària i espais necessaris per iniciar l’activitat empresarial enològica pròpia. La construcció d’un celler implica una despesa elevada i el projecte del Viver facilita la consolidació de la idea empresarial per crear noves empreses elaboradores de vins de qualitat.