Tots els articles de

TEDxReus

Dani Espasa, la improvisació i l’ensenyament musical

Per | Ponents, Procés creatiu, TEDxReus2013, Uncategorized @ca | Sense comentaris

Dani Espasa

Des de fa una temporada tinc l’oportunitat de donar classes d’improvisació als alumnes de música clàssica de l’Escola superior de música de Catalunya. La meva experiència en la improvisació en el camp de la música antiga i moderna em dóna eines per a cultivar la creativitat dels alumnes. Un dels mals endèmics en el músics especialitzats en música clàssica és la dependència de la partitura i el poc hàbit en sortir-se del guió, cosa que fa uns segles era molt menys habitual.

En l’època de la música barroca (segles XVII i XVIII), amb l’aparició del “baix continu” com a fórmula d’acompanyament habitual, els intèrprets passaven a ser més que intèrprets i s’apropaven més al paper del compositor. Cada músic interpretava l’acompanyament d’una manera diferent i personal, cosa que a partir de l’època de la música clàssica es va perdre. Al segle XX tornà a agafar força la improvisació amb l’aparició del jazz. Aquesta connexió entre la música antiga i la moderna és la que m’ha nodrit en la meva trajectòria professional, i és la que en donaré una petita mostra en el TEDxReus d’enguany.

TEDxReus 2012: Una gran força disruptiva

Per | L'esperit de TEDxReus, Uncategorized @ca | Sense comentaris

Ja resta menys per tornar a gaudir d’un nou TEDx.

El tema principal que ens suggereixen en aquesta nova edició és el procés creatiu. L’organització relaciona aquest lema amb les directrius de TEDx; això ho fa entenent-ho com a dos conceptes que serveixen d’eina per millorar el món. Amb una invitació tant potent ha estat impossible que no se’m dispari la meva tecla del “remember when”.
El menú que ens presenta per enguany l´equip del TEDx REUS i la mandala “Ideas worth spreading” m’han dut a bussejar pels diferents tweets que es van generar durant la jornada de l´any passat, i voldria recordar-ne alguns:

@BertRM. Xesco Espar: 5 valors pel treball en equip: generositat, humilitat,confiança, entusiame i compromís.

@aliciarll. Cristobal Colon (La Fageda)`ho vam fer perquè no sabiem que era impossible.

@laiacarrillo. Sóc molt amant de les frases dels altres perquè no em comprometen.

@xavierplana. La funció del professor no és ensenyar, sinó fer que l´alumne aprengui.

@joanteixidopau. Pau Terol: la música (a Berkley) és tractada com la medicina.

@xgpcoach. #de9lluirà el poder de les idees. Creativitat i progrés. Energia de protagonisme i no de víctima¡.

Brutal ¡¡Al·lucinant¡¡ Me’n deixo la majoria per una qüestió d’espai. No us estimulen aquest xorreig de piulades? Si no és el vostre cas, sense ganes de ser irreverent, feu-vos-ho mirar¡¡.

L’Àlex Rovira en un del seus post del seu blog personal, ens diu que som humans gràcies al do de l’ús de la paraula. I segueix:”Orador prové d’oració, oració prové d’orar. Qui parla bé, qui és un bon orador, invita a l’altre a orar, a connectar-se amb ell mateix, a escoltar la seva pròpia veu”. És per això que recorda la importància de saber parlar. Però, ens diu, abans és essencial saber escoltar. Escoltar per parlar bé. Parlar bé per arribar a l’ànima de l’altre. Tot el que ens recorda aquest autor no us sona als que vau venir al TEDxReus 2012? A mi molt. Si m’ho pregunten la meva resposta seria clara i rotunda. Parlo de l’esperit, de l’ambient i de la simbiosi que es va generar entre els ponents i els assistents.

Durant el descans del TEDxReus 2012

Aquesta força disruptiva que va sorgir és la que intento transmetre. L’Albert Om ens parlava de l´enveja. Enveja que algú, com jo mateix, vam tenir de tots els ponents al veure’ls parlar, quan tots bocabadats els escoltàvem i que ens conduí inicialment (i erròniament a pensar): Si jo ho faria molt millor¡¡ No n’hi ha per tant¡¡. Per a experimentar posteriorment la metamorfosi que durant totes les xerrades es produïa dins meu (era el títol de la seva explicació), l’enveja que poc a poc es convertia en admiració per tots ells. Simplement quelcom inesborrable.

Amb espera ansiosa que arribi el nou TEDXReus 2013 concloc amb una estrofa de la cançó dels Lax’n’Busto titulada : “T’estimo molt” i que reflexa les emocions que em desperta aquesta expectació:

Els meus ulls són com bombetes,
Els meus llavis riuen fort,
No puc amagar el que sento,
Quan em mires tan d’a prop,
Ara ja no sé què em passa,
El cos m’està tremolant,
El meu cor fa pampallugues,
I no deixa de ballar.

Us invito a assistir-hi i participar-hi donat que #de9lluirà.

FERRAN PELLISÉ

@PELLIPETIT

Sé on era la tarda del 8 de novembre de 2012

Per | L'esperit de TEDxReus | Sense comentaris

Puc dir on era la tarda del 8 de novembre de 2012, però no què vaig dinar ahir. Dic amb certesa que era al TEDx que es realitzava a Reus per primer cop. Puc dir que posava els dos peus alhora dins del mil·leni de les càbales de Calvino, Wurman i fins i tot Maeda -entre altres ments complexes que generoses d’experiència, coneixement i idees.

D’alguna manera dic que aquest mil·leni és, com a mínim, de l’Italo Calvino de les Lezioni americane, un cicle de conferències a l’entorn de la literatura que havia de fer a Harvard el 1985 i que una mort (infal·lible) li va impedir de dir. Però no d’escriure. De sis, cinc: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. La sisena havia de ser la consistència.

Dic que somric cada cop que me’l trobo referenciat en una bibliografia. Com vaig somriure amb John Maeda, que el cita al seu elogi de la senzillesa The Laws of Simplicity (2006). John Maeda va realitzar una conferència al TED Talks al març de 2007: Designing for simplicity. TED, una iniciativa (1984) de Richard Saul Wurman a l’entorn de la potentíssima convergència entre la tecnologia, l’entreteniment i el disseny, per exemple, com ho va ser un llibre.

Dic que, justament després de 29 anys, aquella iniciativa s’ha anat fent múltiple, visible, exacta, ràpida, lleugera. I consistent. I senzilla (de rebre). En aparença. La senzillesa té cura de la complexitat. La senzillesa no és simple. Dic que somric cada cop que em trobo aquell Calvino d’unes conferències mai dites. Dic que el TED me fa somriure. I dic que sé on era el 8 de novembre de 2012 perquè el somriure em va durar molts dies.

Sita Serradell

https://twitter.com/SitaSP

Menjar per llegir

Per | L'esperit de TEDxReus | Sense comentaris

Hem demanat a alguns dels assistents al TEDxReus 2012 que ens parlin de l’experiència d’assistir en directe a un TEDx. L’Agustí lópez  ens en parlar a “Menjar per llegir”

———-

Xavier Guix a TEDxReus 2013

Ara ja fa gairebé deu anys vaig tenir la sort de rebre classes d’en Lluís Torras i ell sempre finalitzava les sessions de la mateixa manera: ens encarregava tot de lectures per la setmana següent dient-nos “aquí teniu més menjar per llegir”.  Aquesta expressió m’encantava doncs les seves classes eren molt estimulants, per no parlar de les lectures que ens indicava. Aquella era una manera d’estendre el que passava dins l’aula a altres espais, a altres moments. Així, aquelles lletres no eren ja lectures, sinó aliment per la ment. Fantàstic.

Sempre he sigut de mena curiós, així és que els TED per mi són terreny abonat. Fins que vaig poder assistir a la primera edició del TEDxReus la resta, com molts de nosaltres, els havia vist per internet i inclús algun com exemple en cursos per fer presentacions. Les expectatives doncs eren altes perquè, tot sigui dit, hi ha autèntiques perles entre els TED.

El leit motiv del TEDxReus ja era prou inspirador: “De nou lluirà”, tot un missatge que pot tenir diferents interpretacions i que en el sostre creat per Lluís Domènech i Muntaner agafa una dimensió especial. I vaja que si va lluir. La sala farcida de gent amb ganes d’escoltar idees fresques, idees que de nou fan que la raó llueixi. Idees que persones destacades exposen de manera original. I en aquests casos, quan es produeixen aquells instants màgics i únics alhora en que es crea la comunió entre uns i altres un es queda amb una doble sensació.

Per un costat, empetitit davant ments brillants que a través del seu esforç han aconseguit ser autèntics referents. I aquí vam veure un ampli ventall de disciplines, de l’esport a la cuina passant per la música el muntanyisme o la tecnologia entre moltes altres. Tot un allau d’intel·ligència i raó al servei dels altres.

I per un altre, impressionat, refrescat, de nou inspirat. Amb tot d’idees i reflexions que passades les setmanes van deixant el seu pòsit i obren noves vies per seguir descobrint, seguir creixent. Deixant que la raó sigui de nou la protagonista, el centre en un món tant ple de soroll com el nostre. On, com diu la cançó, sembla igual ser savi que ignorant quelcom com el TEDxReus demana a crits obrir-se pas.
Pas cap a un nou marc on la raó, de nou, lluirà.

Agustí López

El procés creatiu en la dansa

Per | Procés creatiu, TEDxReus2013 | Sense comentaris

La materialització d’allò que intuïm que ens envolta i que està en l’aire. És així com Roberto Olivan descriu el procés creatiu.

Per a Roberto la qüestió a resoldre és descobrir com crear: com cercar i construir aquella cosa intangible que sempre està a l’aire però que no trobem la forma de baixa-la i materialitzar-la en la nostra realitat.

Així mateix creu fonamental donar a les persones la clau perquè generin el seu procés de creació, perquè facin baixar aquell anhel que ens envolta.