Sobre un paper el 2D sembla el condicionant inevitable… o no!
Hi ha hagut ponents que han aconseguit que 100 adults juguin alhora amb una baldufa de fusta. Un joc ben bàsic en un entorn aparentment ben complex, una situació inesperada que ens centra en l’emoció d’esbrinar si sabrem fer rodar la baldufa.
A través d’un tuit d’Esther Hierro, recuperem la contra de la Vanguardia de l’1 d’agost de 2006, per recordar el pas d’Imma Marín per la 1a. edició del TEDxReus.
Si jugar és comprendre, crear, transformar, descobrir… juguem a codificar, a decoficar i a recodificar?
“Ser adulto no equivale a dejar de jugar” Sin duda, mi #lacontra de @LaVanguardia preferida:la de @immamarin ,en 2006 pic.twitter.com/Tyy77mkALH
— Esther Hierro (@esthima) September 1, 2014
Chema Madoz, fotògraf, es qüestiona l’entorn a través de la fotografia. Reformula la funció dels objectes, se’n replanteja la mateixa essència. Juga amb l’escala, els reubica, els treu de context i els utilitza per a noves aplicacions. Manipula les lleis de la física per produir en els objectes efectes concrets, amb els quals canvien de sentit i de funcionalitat. La juxtaposició distorsiona la interpretació i la quotidianitat és la matèria primera amb la qual aquesta artista reformula el seu món.
Quan Joan Brossa va conèixer Chema Madoz va expressar l’emoció d’haver trobat el seu germà creatiu. Un poeta, l’altre fotògraf, tots dos reconfiguren el sentit dels objectes per trobar nous sentits.
Code, decore recode en la fotografia i la poesia visual.
