L’esperit de TEDxReus

Puc dir on era la tarda del 8 de novembre de 2012, però no què vaig dinar ahir. Dic amb certesa que era al TEDx que es realitzava a Reus per primer cop. Puc dir que posava els dos peus alhora dins del mil·leni de les càbales de Calvino, Wurman i fins i tot Maeda -entre altres ments complexes que generoses d’experiència, coneixement i idees.

D’alguna manera dic que aquest mil·leni és, com a mínim, de l’Italo Calvino de les Lezioni americane, un cicle de conferències a l’entorn de la literatura que havia de fer a Harvard el 1985 i que una mort (infal·lible) li va impedir de dir. Però no d’escriure. De sis, cinc: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. La sisena havia de ser la consistència.

Dic que somric cada cop que me’l trobo referenciat en una bibliografia. Com vaig somriure amb John Maeda, que el cita al seu elogi de la senzillesa The Laws of Simplicity (2006). John Maeda va realitzar una conferència al TED Talks al març de 2007: Designing for simplicity. TED, una iniciativa (1984) de Richard Saul Wurman a l’entorn de la potentíssima convergència entre la tecnologia, l’entreteniment i el disseny, per exemple, com ho va ser un llibre.

Dic que, justament després de 29 anys, aquella iniciativa s’ha anat fent múltiple, visible, exacta, ràpida, lleugera. I consistent. I senzilla (de rebre). En aparença. La senzillesa té cura de la complexitat. La senzillesa no és simple. Dic que somric cada cop que em trobo aquell Calvino d’unes conferències mai dites. Dic que el TED me fa somriure. I dic que sé on era el 8 de novembre de 2012 perquè el somriure em va durar molts dies.

Sita Serradell

https://twitter.com/SitaSP

Hem demanat a alguns dels assistents al TEDxReus 2012 que ens parlin de l’experiència d’assistir en directe a un TEDx. L’Agustí lópez  ens en parlar a “Menjar per llegir”

———-

Ara ja fa gairebé deu anys vaig tenir la sort de rebre classes d’en Lluís Torras i ell sempre finalitzava les sessions de la mateixa manera: ens encarregava tot de lectures per la setmana següent dient-nos “aquí teniu més menjar per llegir”.  Aquesta expressió m’encantava doncs les seves classes eren molt estimulants, per no parlar de les lectures que ens indicava. Aquella era una manera d’estendre el que passava dins l’aula a altres espais, a altres moments. Així, aquelles lletres no eren ja lectures, sinó aliment per la ment. Fantàstic.

Sempre he sigut de mena curiós, així és que els TED per mi són terreny abonat. Fins que vaig poder assistir a la primera edició del TEDxReus la resta, com molts de nosaltres, els havia vist per internet i inclús algun com exemple en cursos per fer presentacions. Les expectatives doncs eren altes perquè, tot sigui dit, hi ha autèntiques perles entre els TED.

El leit motiv del TEDxReus ja era prou inspirador: “De nou lluirà”, tot un missatge que pot tenir diferents interpretacions i que en el sostre creat per Lluís Domènech i Muntaner agafa una dimensió especial. I vaja que si va lluir. La sala farcida de gent amb ganes d’escoltar idees fresques, idees que de nou fan que la raó llueixi. Idees que persones destacades exposen de manera original. I en aquests casos, quan es produeixen aquells instants màgics i únics alhora en que es crea la comunió entre uns i altres un es queda amb una doble sensació.

Per un costat, empetitit davant ments brillants que a través del seu esforç han aconseguit ser autèntics referents. I aquí vam veure un ampli ventall de disciplines, de l’esport a la cuina passant per la música el muntanyisme o la tecnologia entre moltes altres. Tot un allau d’intel·ligència i raó al servei dels altres.

I per un altre, impressionat, refrescat, de nou inspirat. Amb tot d’idees i reflexions que passades les setmanes van deixant el seu pòsit i obren noves vies per seguir descobrint, seguir creixent. Deixant que la raó sigui de nou la protagonista, el centre en un món tant ple de soroll com el nostre. On, com diu la cançó, sembla igual ser savi que ignorant quelcom com el TEDxReus demana a crits obrir-se pas.
Pas cap a un nou marc on la raó, de nou, lluirà.

Agustí López