M’agrada definir-me com un romàntic de la vida i amant de menges senzilles i de productes que m’ha posat la pell de gallina molts cops i maneres de fer i cuinar, amb els que he fet un camí de vida que amb facilitat han passat de mares a fills.
A Slow-food Tarraco som productors de proximitat pagesos, viticultors, grangers, forners, cuiners, romàntics de vida. Lluitem per alguna cosa mes que un producte recuperat , treballem plegats per una memòria de sabors molt nostres.
Qui no coneix la carn de Nebraska, el salmó salvatge del Canadà, la papaia de L’Equador, els pebrots picants del nord d’Àfrica, el foie de França, un bon vi d’Austràlia, i així una llarga llista difícil de resumir. Deixar-se portar per les experiències, tancar els ulls per assaborir textures, sabors, intensitats… i recordar-les per desprès descrivint-les i provocant les mateixes sensacions a algú que, tant sols amb les explicacions, ja saliveja.
És ben cert que els humans som animals que fàcilment ens arrosseguem per els plaers del menjar com quelcom necessari i plaent a la vegada. En aquest moment s’entra en una espiral que no té final. Algun antropòleg, podria estudiar i explicar-nos on es remunta el plaer d’un menjar, quan aquest està genèticament arrelat a nosaltres.
Aquest arrelament a la terra i al producte de proximitat, el recordem quan som de vacances, el trobem en el nostre receptari diari no escrit com un eina a la que sempre podem recórrer amb facilitat… Els productes de proximitat o de km 0, lluny de ser una moda, formen part del record dels sabors arrelats. Aquest record el vol fer oblidar la indústria alimentària amb la seva goma d’esborrar que aniquila amb facilitat el record dels sabors arrelats.
De fet un acte tant senzill i nostre, ara per ara és complicat de fer i assaborir per que ha caigut en l’oblid del sabor autèntic i arrelat, l’acceptem casi prostituït i s’ ha convertit en quelcom més difícil d’assaborir que una carn de Nebraska.
Al final, un pa sucat amb tomàquet i un bon raig d’oli d’arbequines, és un acte d’amor.
Sóc mare de quatre fills i un d’ells, també és sord profund com jo. Sóc sorda però no muda, la paraula sord-mut no té sentit, tots els sords podem sentir amb audiòfons digitals o implants coclears i tenim veu.
