Com en l’edició del 2012, aquest any les i els alumnes de l‘Escola d’Art i Disseny de Reus, del Cicle d’Arquitectura Efímera han col·laborat amb TEDxReus.
Cinc alumnes han presentat un projecte per tematizar i distribuir l’espai on es farà el TEDxReus. Aquesta és la presentació dels cinc projectes, un d’ells el podreu veure desenvolupat a La Nau del Restaurant Vermut Rofes el 15 de novembre, durant el TEDxReus.
El concepte creació fa referència a un procés a través del qual s’obté un producte final on prèviament no hi havia res. No està exempt d’una certa dosi d’improvisació, inspiració, genialitat. En general l’identifiquem força amb les activitats artístiques. Quan se’ns parla d’un creador ens ve la imatge del món de la moda, un músic, un pintor, teatre o cinema. Pensem en un científic? En el procés de recerca científica el que es fa és observar, buscar, intentar comprendre fets que ja existeixen. Més que crear busquem descobrir coses, mecanismes, que existeixen, que ja hi son. Per tant des d’aquest punt de vista els mots creació i ciència ens suggereixen activitats ben diferenciades.
Però no ens enganyem. En la major part de les activitats de l’ésser humà es pot trobar un punt de creativitat, i en l’activitat científica, no només si troba sinó que probablement és imprescindible. En aquesta xerrada descriuré a través de la meva experiència en les activitats científiques aquells punts en els quals el procés creatiu pren una important rellevància. Començant per la idea inicial, el disseny del projecte, la interpretació dels resultats, la deducció de les conclusions i la implementació pràctica. En ciència, la inspiració ens ha d’agafar treballant per saber veure allò que hi és però que ningú altre és capaç d’esbrinar.
Foto Reus Digital
¿Cómo se puede ser original al hablar de “creatividad”, si es uno de los temas que ha preocupado y ocupado a la humanidad por miles de años? Cada cultura ha tenido su visión y su idea de la creatividad. Y nosotros no somos la excepción…
Me han pedido hablar de creatividad, y lo único que me surgen son preguntas…¿Qué es creatividad? ¿Cómo se puede ser creativo? ¿De dónde surge? ¿Es un gen? ¿Es un don? ¿Se puede aprender?
Hoy día existen muchas teorías y hallazgos interesantes sobre este tema. También muchísimos mitos que están terriblemente arraigados. ¿Es preciso ser artista para tener un oficio creativo? ¿Son creativos los científicos? ¿Puedo ser creativo cuando tengo que hacer un trabajo rutinario durante todo el día? Y, al fin y al cabo… ¿Para qué sirve actuar de forma creativa?
Se trata de una charla para compartir preguntas, y tratar de explorar posibles respuestas que, por supuesto, no existen aún…
És parlar del TEDxReus i se m’aboquen records que em provoquen una esgarrifança al cos i una humitat als ulls. M’explico, era un 8 de novembre de 2012, dijous concretament, i quarts de sis per a ser més precisos, que em disposava a escoltar una nova ponència del TEDxReus en l’immillorable emplaçament del Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. Sobre l’escenari, Marta Capdevila, totalment desconeguda per a mi fins aquell moment. Les seves primeres dificultoses però clarividents paraules ja em van “tocar”, hola em dic Marta i vaig néixer sorda profunda, tinc quatre fills i un d’ells es diu Marcel i va néixer amb una sordesa profunda com la meva.
Marta Capdevila pocs minuts abans de la ponència a TEDxReus 2012
A partir d’aquí va seguir una història d’amor, de família, de superació i dedicació explicada des de la més inusual senzillesa i amb un únic i potent objectiu, la comunicació amb el seu fill, va ser el que em va captivar i em va emocionar, removent-me sentiments que en aquell lloc i en aquella hora no tenia previsió que es remoguessin. Sospito que no vaig ser l’únic; l’ambient tenia una càrrega emocional que podia palpar-se; mentre la Marta filava el seu discurs, els afortunats que allí érem se’ns removien les consciències i ens deixàvem portar per un discurs amb una gran naturalitat que ens induïa i ens immobilitzava sota l’estel de vuit puntes de Lluís Domènech i Montaner.
La frase va ser sords profunds, però hi sentim i parlem, res a dir, senzillament tota una declaració d’intencions.
En part, el TEDx és això, petites històries i vivències explicades per persones que són capaces de generar complicitats al voltant d’un tema que en la majoria de vegades acaba provocant reflexions interiors. Aprenentatges, vivències i emocions que generen estones durant les quals compartir coneixement de forma desinteressada per posar-lo al servei dels altres es converteix en la seva raó de ser.
Evidentment, davant d’una iniciativa com aquesta, jo m’hi apunto!!
Albert Pàmies
Des que tinc ús de raó sempre m’he guiat pels impulsos interiors que m’han portat a fer el que faig i a ser qui sóc avui en dia. Sovint l’impediment amb què em trobava de jovenet era el del qüestionament de “per què” insistia a fer una cosa tan estranya, quan hi havien moltes altres coses normals a fer.
Bé, aquesta intuïció que em va guiar a trobar el meu camí forma part de totes aquelles coses que són immaterials i intangibles, i que són complexes d’explicar, però que solen acabar donant molt sentit vital a l’existència d’un individu.
La història que vinc a contar no és només la meva història, és a la vegada un somni comú fet realitat, que parteix del conjunt de moltes històries de molta gent que, com jo mateix en el seu dia, van dedicar-se a allò que realment sentien tot i els obstacles socials trobats.
Aquesta necessitat de comunicar ballant s’ha convertit en un esdeveniment que es desenvolupa des de fa 10 anys a un dels llocs mes inhòspits i impensables per fer aquest tipus d’activitat, donant lloc ara a un dels Festivals més desitjats entre els professionals de les arts escèniques d’arreu del món: el Festival Deltebre Dansa.