Des de fa una temporada tinc l’oportunitat de donar classes d’improvisació als alumnes de música clàssica de l’Escola superior de música de Catalunya. La meva experiència en la improvisació en el camp de la música antiga i moderna em dóna eines per a cultivar la creativitat dels alumnes. Un dels mals endèmics en el músics especialitzats en música clàssica és la dependència de la partitura i el poc hàbit en sortir-se del guió, cosa que fa uns segles era molt menys habitual.
En l’època de la música barroca (segles XVII i XVIII), amb l’aparició del “baix continu” com a fórmula d’acompanyament habitual, els intèrprets passaven a ser més que intèrprets i s’apropaven més al paper del compositor. Cada músic interpretava l’acompanyament d’una manera diferent i personal, cosa que a partir de l’època de la música clàssica es va perdre. Al segle XX tornà a agafar força la improvisació amb l’aparició del jazz. Aquesta connexió entre la música antiga i la moderna és la que m’ha nodrit en la meva trajectòria professional, i és la que en donaré una petita mostra en el TEDxReus d’enguany.