No conec cap altre manera de tractar les coses importants que el joc.
—Friedrich Nietzsche. Ecce Homo (1.888)
Ningú dubte avui dels beneficis del joc. Sabem que és una font d’estímuls què a més de procurar diversió, aconsegueix que mantinguem l’atenció de manera sostinguda, facilitant aprenentatges i descobertes. Jugant ens mostrem tal com som, ens comuniquem i generem complicitats i vincles, entre moltes altres coses.
Avui, la força del joc està més present que mai. La tecnologia, cada cop més capaç, i una generació nascuda als voltants de 1970 que no ha deixat mai de jugar i que no té intenció de deixar de fer-ho, han estat el terreny perfecte per el naixement d’una nova forma de comunicar i educar que ha pres el nom de Gamificació.
Per primera vegada la separació arbitrària entre oci i treball, entre lleure i obligació, es veu trencada. El joc, penetra en tots els àmbits: més enllà de l’oci i més enllà de la infància, envaint espais i activitats de no-joc, convertint-se en aliat de marques i empreses.
Tanmateix, si el joc està impactant en el món de l’empresa, la salut o la política, què passa amb l’educació? La gamificació de l’educació és encara un gran repte pendent. Cal posar el joc en el cor del procés d’ensenyament i aprenentatge. No es tracta de fer jocs o d’utilitzar el joc com a recurs o eina educativa. Es tracta de concebre el joc com a metodologia i estratègia d’aprenentatge, activant la motivació intrínseca de l’alumnat, tal com ens indica avui la neurociència; convertint la formació en veritable transformació de les persones.
JUGUEM?