Fotografia de Len “Doc” Radin
Bernat Vivancos participarà en el TEDxReus 2014 com a ponent. Seguint el fil argumental d’aquest any “Code, decode, recode”ens aportarà la seva visió com a compositor i músic. Tenim aquí una breu introducció de la seva ponència.
**********
La natura, sempre rica, sempre plural, evolutiva i sàvia, pot ser una eina no només d’inspiració sinó també de recerca i de còpia, de mirall, on diferents aspectes de la creació s’hi poden enriquir amb escreix. La composició musical, també al s. XXI no en pot quedar al marge. Basar aspectes formals, harmònics, temporals, tensionals, en la creació de l’art dels sons és un món apassionant. Un món on tot és ja inventat, on res s’improvitza. Ho deia el pare de la música concreta, Pierre Schaeffer en analitzar i escoltar el cant dels ocells. La complexitat de la natura ens sobrepassa. La seva bellesa ens captiva. L’espectre harmònic d’una nota fonamental és un clar exemple de saber escoltar la natura a través d’infinitat d’harmònics que creen harmonies plaents. La barreja d’aquest món espectral –harmonicitat veritcal– amb les harmonies inspirades del folklore d’una regió, d’un país, d’una col·lectivitat cultural, que expressen allò més propi i arrelat d’un poble, –harmonicitat horitzontal– formen, en un món sonor, una mescla atractiva i nova. Terra versus cel, arrel versus lluminositat ascendent, allò propi i puntual, versus les lleis universals físiques del so. Tot, afegint una essència d’espiritualitat que vol ser sincera, ens pot oferir una nova dimensió en l’escolta musical, on l’oient, receptor i jutge suprem de l’art, es pot identificar en allò més íntim i sublim: la natura que compon. Defugint d’invencions massa tècniques i cerebrals, la música d’avui pot tenir un nou respir amb paràmetres de respecte i glossa del que la vida i la natura ens ofereix.