Sóc mare de quatre fills i un d’ells, també és sord profund com jo. Sóc sorda però no muda, la paraula sord-mut no té sentit, tots els sords podem sentir amb audiòfons digitals o implants coclears i tenim veu.
Aquest fet va marcar tota la meva vida, vaig lluitar dins del silenci per aprendre a comunicar-me amb el món que m’envoltava. Això va estar i encara avui és un repte, però gràcies al meu esforç, al dels logopedes, mestres, familiars i amics, vaig poder arribar a parlar força. No és cap miracle que jo parli.
Us explicaré la meva pròpia lluita de superació davant d’una discapacitat, la sordesa profunda, que comparteixo amb un dels meus fills.
Felicitats Marta per estar present a tots els forums, ara veig que t’han posat l’etiqueta de sord-mut, caldria explicar que es una etiqueta del segle XVIII, i que tu no comparteixes
a reveure
Marc
Cert, hem badat i ja ho hem resolt. Mil disculpes.
Gràcies per difondre que tots els sords poden parlar.
Endavant MARTA, tots et seguirem recolzant.
ets un exemple GENIAL!!
Helena d’Horta
Felicitats Marta, gràcies per ser com ets, i continuarem endavant.
Fins molt aviat.
Víctor i Núria
ABANS DE TOT VOLDRIA QUE RECORDESSIS QUI SOC.
AHIR VAIG VEURE EL PROGRAMA NO SERÀ FÀCIL DE TV3 EN EL QUE SORTIES. EM VAIG EMOCIONAR EN VEURE QUE JA HI POTS SENTIR. M’AGRADARIA PARLAR AMB TU, DE MOMENT NOMÉS VULL QUE ARRIBESSIS A LLEGIR AQUEST CORREU PER FER-HO POSSIBLE.MOLTS RECORDS DEL TEU AMIC FREDERIC.