Com a part de la nostra sèrie de debats al llarg de l’any, en aquesta ocasió debatrem amb Cèlia Palacín, directora de la fundació CECAS, sota el títol “L’atenció social avui: entre la comprensió, l’empatia, la compassió i la justícia” el proper 19 de setembre a les 19:30 a la seu de DS Consulting al Raval de Sant Pere 1 (antiga seu Unió de Botiguers de Reus).
Abans de les revolucions industrials i tècniques, la Terra podia ajudar els humans infligits. Avui, tanmateix, les activitats humanes comprometen els ecosistemes del planeta, forçant al límit les “fronteres planetàries”. El 2050, el 30% de les espècies de la Terra quedaran extingides i les glaceres de l’Himàlaia es fondran a velocitats alarmants. Tanmateix, si la gent decideix perseguir un creixement econòmic qualitatiu més que quantitatiu, la humanitat pot continuar prosperant durant 150.000 anys. Aquesta elecció requereix l’interès de l’home per davant de l’egoisme.
“Nosaltres, els humans, tenim un potencial extraordinari de bondat, però també un poder immens per fer mal”.
Un repte crític que afronta la humanitat és “conciliar tres escales de temps”: la recerca a curt termini de rendiments econòmics, la recerca a mig termini de la qualitat de vida personal i la recerca a llarg termini d’un entorn segur i net. Aquests objectius xoquen, però hi ha una manera de treballar en harmonia: si els éssers humans tracten problemes amb la consideració, creen solucions que beneficien a tots en la societat. Aquest enfocament elimina mesures que augmenten la desigualtat dels ingressos, amplien el dèficit educatiu o saquegen els valuosos recursos del planeta.
“Què és l’altruisme? És el desig: que els altres siguin feliços i trobin la causa de la felicitat “.
Som els humans egoistes de forma innata? Molts estudis han descobert que la gent gaudeix d’ajudar els altres i treballar junts per assolir objectius mútuament beneficiosos. La gent estableix relacions socials com la seva major font de felicitat, per davant dels diners.
El veritable altruisme és poderós: per exemple, els vilatans de la ciutat francesa de Le Chambon-sur-Lignon van arriscar la seva vida per salvar a 3.500 jueus dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
Per alimentar una cultura altruista a tot el món, els individus i les societats han de patir canvis. La formació en altruisme provoca alteracions funcionals i biològiques en el cervell humà. Les persones que practiquen la meditació de la consciència durant 20 minuts al dia experimenten transformacions cerebrals després de només quatre setmanes. Mentre que els canvis altruistes a la biologia humana són possibles, “les cultures … canvien més ràpidament que els gens”.
Tres factors poden cultivar altruisme a nivell mundial:
- Aprenentatge cooperatiu, les escoles han d’eliminar l’aprenentatge competitiu. Les empreses poden mantenir la competència entre elles, però han de fomentar la cooperació interna.
Harmonia sostenible, la societat ha de buscar augmentar la qualitat de vida de tothom en comptes de la quantitat de béns per uns pocs.
Economia solidària, els nostres sistemes econòmics han de ser més compassius i incloure els 1,6 milions d’espècies que conviuen amb el planeta Terra.
Per parlar-ne ens acompanyarà Cèlia Palacín (Reus), llicènciada en matemàtiques per la UPC i màster Europeu en Economia Social per la Fundació Pere Tarrés i en Estudis per al Desenvolupament pel CIDOB.
Després de diversos anys treballant amb la Creu Roja Catalunya, l’any 2010 s’incorpora a la Fundació Centre Català de la Solidaritat, de la que és la seva Directora Gerent. La Fundació CECAS genera espais per atendre i tractar de forma educativa i terapèuticament persones que presenten situació de drogodependència.
